la fada de Roses
Que bonica n'és la mar,
que bonica en nit serena!
de tant mirar lo cel blau
los ulls li blavegen.
Hi davallen cada nit
amb la lluna les estrelles,
i en son pit, que bat d'amor,
gronxades se bressen.
dilluns, 31 de gener del 2011
monuments de Roses
Subscriure's a:
Missatges (Atom)